"Sempre en l'aigua, vora l'aigua, sempre amunt i avall, amunt i avall de l'aigua..." així diu la cançó i així seguim lo nostre camí. Una de les imatges més belles que s'han dibuixat a les nostres retines ha estat passar arran de les cases de Miravet riu avall... lo riu aguanta el poble, lo poble s'assoma al riu. Una miqueta més a baix queda un vell molí morisc que diuen que és veí, entre algues, d'una assut tragada pel riu.
Lo riu baixa ple i gairebé no cal remar. Arribant a Benifallet passem per l'esquerra de l'illeta que se forma abans de superar el pont. És un indret màgic on los bolets creixen feliços a les soques dels xops. Algú proposa fer-ne una truita però no ens atrevim: som moriscos del segle XXI, millor uns "bocadillos" al bar del poble!
Posem lo campament voreta riu i les hores passen entre notes de la guitarra de Lluc, migdiadeta i classe de tirar el rall per part del nostre capità: una classe necessària "per si a cas" mos toca apropar-nos al medi a aconseguir menjar si un dia els estants del supermercat no estan gaire plens (filosofia Polet).
Entretant segueix creixent l'expedició morisca expulsada. Milkà, una morisca basca de somriure infinit, s'escapa de la temporada de la cirera miravetana atreta per la hipnosi morisca. És una bona nit d'estrelles i trons cap a una prometedora albada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada