Avui les condicions del riu eren similars a les d'ahir, el nombre de participants els mateixos i com ja teníem el remolc arreglat, les piragües al lloc de sortida i tot preparat, això ens ha permès passejar la nostra identitat morisca pel poble i fer pedagogia d'aquest aspecte tant fosc de la nostra història.
Es sorprenent la poca informació que tenen la mateixa gent de Seròs d'un aspecte tan determinant de la seva història, i de la manera tan confusa com s'interpreten, comparant la problemàtica actual de la immigració africana, amb la marginació i posterior expulsió dels catalans que hi havia en aquests pobles quant van arribar els conquistadors cristians.
Avui però ha succeït un fet extraordinari. Avui hem dinat!!!. L'últim dia que varem dinar va ser el 28 de maig, desprès hem anat pegant un mos aquí un mos allà, ahir només una bossa d'anous i un capseta de pastissets per a tots. El Moreno, el cuiner oficial, s'ha lluit per primera vegada, i mentre uns anaven fent pedagogia, ell anava analitzant a cada botigueta que oferia alguns dels aliments de la època evitant les patates (llavors encara no s'havien introduït) i altres aliments o formes de menjar més recents, i a migdia ens va preparar com si fos de fórmula màgica, un arròs en tot, i una ensalada múltiple en ingredients.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada