Etapa Benifallet-Tivenys/Xerta, divendres 11 de juny

Benifallet rima en pastisset! Bon dia, esmorzar de pastissets acabats de fer al forn de llenya de la pastisseria La Campana. Bona gent. Entrem i descobrim quatre dones madures plegant pastissets: simpàtiques s'alegren de la presència dels jóvens moriscos. Natros quedem captivats per l'elegància de l'ancestral art del pastisset. De xocolate, de cabell d'àngel i de mil gustos més.
Segons l'alcalde, lo pastisset és la senya identitat del poble, és lo tret més representatiu heretat de la cultura musulmana. L'home no coneix cap altra herència de la cultura morisca, diu que no està documentat tot i que sap que el mateix nom del poble, l'origen primer, és àrab: Benifallet (fill de Fallet).
Lo nostre cuiner, lo moreno, mos fa un "arròs en tot" boníssim (arròs, fesols, ceba tendra, espècies, abadejo....)Lo mengem dins les pitances del ceramista Papasseit de Miravet. Les pitances són uns plats fondos que serveixen per menjar drets i fins i tot aguantant els moviments de la barca. Mentrestant arriba una tribu de jubilats alemanys en piragua riu avall. Al costat de l'embarcador els veiem arribar i, de vegades, bolcar. Pateixen però xalen los bandidets.
Lo riu baixa ple. La gent de les comportes han decidit obrir perquè plou fort i se veu que lo preu del kilowatt va alt (filosofia Polet). Natros mos llancem riu avall i la ploguda és considerable. Entre el fred i el goig mos passa desapercebuda la desembocadura del Canaletes i impassible mos contempla lo poblat ibèric i la Cimentera.
Una mica gelats passem l'assut per l'enclusa. Un ascensor hídric, màxima expressió del control sobre el riu (passes l'assut sense haver de baixar de la barqueta de perxar). És un moment inèdit per a la senzillesa de la nostra ruta morisca. Lo descens continua plaent. L'any que ve potser entrarem a Tivenys, avui mos esperaven molt amables a Xerta. Mos queda lo cuquet de Tivenys però mos han invitat a la botifarra de Xerta. Més d'un s'ha tornat a llepar els dits.
Lo xiringuito mític de Xerta té algo especial. És quasi la una de la nit i acabem d'escriure estes paraules. Sona Bob Marley i una visera de camionet reciclada damunt del xiringuito diu:"sol de invierno". Tots els hiverns tenen bon sol. Avui hem at apreciat lo sol més que mai. Feia núvol i ventet i estàvem xopets riu avall: el més gran plaer ha estat tornar a rebre el sol, com sol d'hivern.

http://www.lariberadebre.com/asco/