aquest divendres 2 de juliol...

Divendres 2 de juliol

a les 18h. Al casal cultural el Maset presentacio del llibre " La Torre de l´Angel Custodi a carrec de Josep Bertomeu.


Taula rodona i xerrada sobre els 400 anys de l´expulsio dels moriscos a carrec de:
Paco Carles, Oscar Cid, Camilo Castella, Josep Bertomeu, Josep Pitarch i Polet.

disseny de les banderoles de la Rapita

Actes preparats fins al 18 de juliol

Embarcament al Pailebot Santa Eulalia

Embarcament al Pailebot Santa Eulàlia.

El Pailebot Santa Eulàlia és el vaixell insígnia del museu marítim de Barcelona. És un vaixell de fusta de 47 metres, tres pals de 27 metres d’altura i una superfície vèlica de 526 metres.

Actualment els del programa Thalassa realitzen un recorregut amb aquest vaixell en els 20 anys d’emissió d’aquest programa i amb la seva col•laboració, el diumenge 20 de juny i en mig d’una forta mestralada, es va fer un simbòlic i dramàtic embarcament de moriscos a aquest emblemàtic vaixell d’època.

Aquest embarcament es va fer sortint els moriscos amb els barquets en busca del vaixell que estava a l’entrada del Port de la Ràpita. El fort mestral va complicar molt el poder arribar al costat del vaixell i enfilar-se per les escales de corda que els van tirar des de dalt. En tot i això els que ho van tenir més dur van ser els soldats dels Terços de Flandes que custodiaven cada una de les barques, els quals una vegada carregats els moriscos havien de tornar al lloc de sortida. El vent per poc els fa arribar a Àfrica primer que els expulsats. Joanet estava a l’aguait i ho va tornar a solucionar.

Les càmeres de Thalassa i les que s’utilitzen en aquesta activitat van tenir l’oportunitat de gravar imatges d’autèntic dramatisme, i sense ficció.

Etapa Amposta - Port dels Alfacs, dimarts 15 de juny

Avui feia exactament 400 anys en que sortia del Port dels Alfacs el primer carregament de moriscos, amb els expulsats procedents de Lleida, Aitona, Seròs, Fraga i Mequinensa, els mateixos que commemorem en aquesta baixada. El lloc d’arribada als Alfacs era concretament a la platja del Pipí de La Ràpita, i a priori pensàvem que seria l’etapa més complicada de tota la baixada, i així va ser.
Del riu es va passar al antic Canal de Navegació reconvertit actualment en canal de reg, en arribar a la resclosa del canal es va passar al desguàs dels Ullals de Baltasar, i passant pel costat de l'Encanyissada ja per la tarda es va entrar a la Badia. Una vegada dins del Port dels Alfacs, amb un fort ponent de cara es va arribar fins l’espigó principal del Port de La Ràpita.
Des de l’espigó hi van haver molts de dubtes de com superar la distància entre aquest i la platja de Pipí, trajecte que s’havia de fer amb fort onatge de costat. Finalment amb el suport d’un vaixell "pirata" i Joanet amb la seva pneumàtica, les agosarades muletes van aconseguir arribar al seu destí, rebent una magnífica rebuda, malgrat lo tard que era i les intempestives condicions meteorològiques.
S’havia estat navegant ininterrompudament des de les 11,00 hores fins les 9 de la nit, menjant només dos salvadors talls de coc que ens van arribar a mig dia procedents del Poble Nou.
Per això les pastes de l’arribada van parèixer celestials.

Etapa Tortosa - Amposta, dilluns 14 de juny

Avui s'han agregat nous expulsats a l'expedició, i el viatge de Tortosa a Amposta s'ha realitzat sense cap problema ajudats pel excel·lent caudal que porta l'Ebre. Però això si, un aigua clara i transparent, sense camp vestigi dels sediments que necessita el Delta, aquests es queden dins dels embassaments disminuint la seva capacitat, però això no importa, quant els interessi en faran d'altres, guanyant més diners i destruint nous valls i pobles.
Es passa pel costat del voraç xuclador d'aigua dels canals, i qui sap si també del riu, que alimenta funests conglomerats químics i turístics d'altres conques, que apart d'engreixar algunes insaciables butxaques, només serveixen per empitjorar la qualitat de vida de la gent que hi viu al seu voltant.
A l'arribada a Amposta ens esperen i obsequien amb una degustació de productes del Delta, i fantàstic, hi havia xapadillos de tenca i d'anguila, una important herència de l'època àrab. Amb la degustació les dificultats de la pluja es fan menys molestes.